L’edifici que ocupa l’MCM, situat al carrer Sagrari 22 de Manises, era la vivenda que José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa, matrimoni establit a València, feien servir durant les seues visites al nostre poble. Es tractava, per tant, d’un immoble amb funcions domèstiques que no comptava amb les condicions necessàries per a acollir un museu. A més, des que, en 1962, va passar a mans de l’Ajuntament de Manises, fins que, en 1967, va ser oberta com a Museu, van transcórrer cinc anys, durant els quals la casa va romandre tancada. Va ser imprescindible, per tant, fer treballs d’adaptació i reparació amb l’objectiu de reconvertir la vivenda en museu.

Les primeres obres es van dur a terme al llarg del 1967. Van estar destinades a adaptar la casa a la seua nova funció cultural i van permetre la inauguració del Museu a finals d’aquest any. Es van concentrar en el condicionament de la planta baixa i es van dividir en tres actuacions diferents.

La primera d’aquestes va consistir en treballs d’obra i va ascendir a la xifra de 29.410,20 pessetes. Com que es tractava d’una quantia menor, que no sobrepassava les 30.000 pessetes, va ser adjudicada de forma directa al constructor Guillermo Doménech Aparicio. El 8 de maig de 1967 es va signar el contracte corresponent, en què es va establir un termini d’execució d’un mes.

La segona actuació sobre l’edifici va ser de major envergadura. Segons el pressupost subscrit per l’arquitecte municipal Rafael Tomás Carrascosa, s’elevava a la quantitat de 358.276,60 pessetes. Es repartien en un total de 25 conceptes, entre els quals trobem treballs d’obra, fontaneria, pintura i electricitat. És per això que, en aquest cas, l’adjudicació es va fer mitjançant una subhasta. Tanmateix, el procés de licitació va quedar desert tant en primera com en segona convocatòria, la qual cosa va provocar que, finalment, les obres foren atorgades novament de forma directa al constructor Guillermo Doménech Aparicio. El contracte es va fer efectiu el dia 1 de setembre de 1967, i, en aquest cas, tenia un període màxim d’execució de dos mesos.

La tercera actuació va consistir en el xapat de les parets de la cuina i del vestíbul, així com la col·locació, als pisos dels mateixos espais, de taulells de tipus olambrilla (taulells decoratius d’uns set centímetres de costat que es combinen amb rajoles rectangulars, generalment roges, per formar paviments i revestir sòcols). La cuina es va dedicar al ceramista local José Gimeno Martínez. Així ho havia proposat el regidor de Cultura, Vicente Ferrís, a la corporació municipal, després d’obtindre el consens de la Junta Local de Cultura i Art, comissió constituïda en 1966 amb el vistiplau de l’Ajuntament, a proposta de J. M. Moreno Royo, i presidida pel mateix Ferrís com a regidor de Cultura.

Com a sala dedicada a José Gimeno Martínez, la seua ornamentació va consistir en una decoració en taulelleria que reproduïa l’estil de la ceràmica popular valenciana dels segles XVIII i XIX. A més, s’hi va incloure la dedicatòria: “Sala del Ceramista Manisero José Gimeno Martínez. Artesano Ejemplar”. Per aquest motiu, es va voler que l’obra fóra realitzada per la mateixa fàbrica de José Gimeno Martínez, encara que, pel seu cost, que s’havia xifrat en 204.000 pessetes, no procedia fer-ne una adjudicació directa. Per a poder prescindir dels tràmits de la subhasta, o del concurs-subhasta o concurs, s’hi van haver de presentar diversos informes, en els quals s’exposava que, en atenció als esbossos presentats, calia concedir els treballs a la fàbrica esmentada si es volia que les obres foren realitzades amb l’estil adequat.
És necessari aclarir que, tot i que als documents es parla de manera reiterada de José Gimeno Martínez, l’artista havia faltat al mes de juny d’aquell mateix any 1967. És improbable, per tant, que l’obra fóra executada per ell. Per aquest motiu, tal com ens han comentat els seus néts, potser que els taulells foren realitzats per algun dels fills de José Gimeno Martínez: Vicente o Manuel Gimeno Aguilella.

El contracte de les obres va ser subscrit el 12 de setembre de 1967 per Manuel Gimeno Aguilella, gerent de la societat “Cerámica Valenciana José Gimeno Martínez”. El termini d’execució fixat va ser de tres mesos. Va estar acabada per a l’acte d’inauguració del Museu el 26 de novembre de 1967, tal i com mostren les fotografies que es conserven d’eixe dia.

Una vegada inaugurat el Museu, s’hi van continuar realitzant treballs de reparació i condicionament. Així ho demostren els pagaments a què va fer front l’Ajuntament de Manises en els anys 1968 i 1969, entre els quals, i a càrrec de la partida destinada al Museu, trobem factures referents a feines de pintura i fusteria, a reformes en la instal·lació elèctrica i a diverses obres menors. D’aquesta manera, l’edifici seguia transformant-se i aconseguia millorar les seues condicions inicials. És per això que, dos anys després de l’obertura, concretament el 4 de maig de 1969, es va fer una nova inauguració de la planta baixa.

Dos mesos més tard, en juliol de 1969, Vicente Ferrís va anunciar al Programa de Festes de Manises que prompte començarien també treballs de reforma en la primera planta. L’objectiu era habilitar noves sales per a l’exposició de peces i ampliar, d’aquesta manera, l’espai que ocupava el Museu.

L’arquitecte municipal, Rafael Tomás Carrascosa, va ser l’encarregat d’elaborar el pressupost, que ascendia a un preu total de 380.621,75 pessetes. Per tant, l’adjudicació es va fer mitjançant una subhasta. Aquesta va tindre lloc al mes d’octubre i hi van optar dos candidats. D’una banda, Manuel Flores Serrano i José Baeza Pastor, els quals van licitar per un preu de 375.492,16 pessetes. I, d’altra banda, Guillermo Doménech Aparicio, que va licitar per 335.000 pessetes. Va ser a aquest segon constructor a qui, per ser el millor postor, li van ser concedides les obres, les quals havien de ser realitzades en el termini de sis mesos. En el transcurs d’aquests treballs i com a complement d’aquests es va haver de redactar un nou projecte. Com el seu cost, 49.000 pessetes, no superava el 20% de l’import total de l’obra, es va adjudicar directament a Guillermo Doménech Aparicio.

En febrer de 1970, concretament el dia 17, el regidor de Cultura va dirigir una moció a la corporació municipal per comunicar la imminent finalització de les obres i proposar que la nova planta del Museu quedara oberta al públic en març. Tanmateix, això no va ser possible, ja que al maig de 1970, Vicente Ferrís es dirigia novament al Ple de la corporació municipal per demanar que es fixara una data d’inauguració. El regidor proposava algun dels primers dies de les Festes Patronals, de manera que la primera planta quedara oberta al públic des de l’inici de les Festes. En la sessió de 27 de maig de 1970, la comissió permanent de l’Ajuntament va resoldre que fóra el mateix Vicente Ferrís qui decidira el dia de la inauguració. Aquesta va tindre lloc el 10 de juliol de 1970, després de l’ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats en la parròquia de Sant Joan Baptista.