El dia 3 de novembre de 1967, en virtut del mateix acord municipal pel qual es produïa la constitució del Museu Municipal Casanova Dalfó-Sanchis Causa, tenia lloc la creació d’un patronat per a gestionar-lo.
Els primers components d’aquest òrgan van ser:

President: Francisco Gimeno Adrián, alcalde de Manises
Secretari: Sergio Luego Díez, secretari de l’Ajuntament
Vocals:

• Vicente Ferrís Soler, regidor de Cultura i Art
• Amadeo Gimeno Adrián, regidor d’Ensenyament i Instrucció
• Antonio Gallego Serra, regidor de Turisme
• José María Moreno Royo, regidor de Festejos
• Alfonso Blat, director de l’Escola de Ceràmica de Manises
• Ángel Trinidad Mateo, director de la Secció Delegada d’Ensenyament Mitjà
• Eugenio Giner, director de la sucursal de Manises de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia
• Vicente Catalá Díez, mestre nacional
• Julia Muñoz Puchalt, mestra nacional
• Marcial Marco Sebastián, ceramista
• Jesús Escobar Folgado, ceramista
• Carlos Sanchis García, fotògraf
• José María Marticorena Ruiz, corresponsal a Manises del diari Levante
• Vicente Gallego Orts, corresponsal a Manises del diari Las Provincias

Aquestes persones van ser citades el dia 18 de desembre de 1967 per obtindre la seua conformitat. En la reunió, que va tindre lloc al Museu, després de llegir l’acord adoptat pel Ple municipal el 3 de novembre, tots els membres designats van acceptar el seu nomenament i van agrair a la corporació l’honor que això suposava. Per la seua part, l’alcalde va manifestar que delegava en Vicente Ferrís la presidència del Patronat, de manera que el regidor de Cultura es va convertir en el màxim responsable del Museu. Finalment, es va prendre com a primer acord que, per a la pròxima sessió, es duguera redactat el Reglament per al Règim i Govern del Museu.

La utilització de la paraula patronat des de la seua fundació, però, no ens pot confondre sobre el caràcter i la capacitat d’actuació d’aquest organisme. El Patronat del Museu no era una entitat autònoma amb competència per a gestionar directament el Museu, ni tampoc un òrgan de govern de cap fundació vinculada al Museu.

Es tractava simplement d’un grup de persones que marcaven els criteris de funcionament del Museu i vetlaven per la seua bona marxa. Per a dur a terme aquesta comesa es reunien en Junta amb certa periodicitat. Hi tractaven qüestions relatives a la col·lecció, l’exposició, el personal, els recursos econòmics i, en definitiva, tots aquells assumptes que afectaven l’activitat diària del Museu.

Per aquest motiu, l’aprovació de les decisions que s’hi acordaven depenien de l’Ajuntament. Així mateix, el Patronat no tenia un patrimoni propi, sinó que els recursos de què disposava consistien en la dotació econòmica anual subministrada per l’Ajuntament. Per últim, els seus membres eren nomenats pel consistori.

Cal assenyalar que ningú d’ells rebia cap tipus de retribució econòmica, ja que el càrrec de membre del Patronat no va ser mai remunerat sinó voluntari. La seua composició, des del primer moment, va agrupar, d’una banda, components de la corporació municipal, i de l’altra banda, persones sense càrrec polític.

Aquestes últimes van ser generalment ceramistes, professors, gent amb estudis de ceràmica i art… En definitiva, persones amb diferents vinculacions amb la ceràmica o simplement interessades per la història i la ceràmica de Manises.

Per part de l’Ajuntament, la representació era exercida pels diferents regidors, entre els quals, per delegació de l’alcalde, presidia el Patronat i n’era el màxim representant el de Cultura. Les tres persones que van ocupar aquest càrrec van ser: Vicente Ferrís Soler, José Luis Vilar Verdejo i Francesc Ribas. Durant la regidoria d’aquest últim, la situació va canviar i la presidència va passar, per designació de l’alcalde, a mans de Rafael Requena Díez. Ell, que aleshores era membre no polític del Patronat, va ser l’últim president de la Junta, la qual es va deixar de convocar al voltant de l’any 1996.