En la sessió plenària del dia 7 de març de 1962, es donava compte i s’acceptava el llegat que José Casanova Dalfó i Pilar Sanchis Causa havien instituït a favor de l’Ajuntament de Manises. Un llegat que consistia en la casa que ell i la seua dona tenien al carrer Sagrari, núm. 22, de Manises, així com en la col·lecció d’obres d’art i ceràmica que hi contenia, i que estava condicionat a la creació d’un museu municipal amb aquests béns mobles i immobles. Per aquest motiu, podem establir aquesta data com l’inici del procés de constitució de l’MCM.
Prèviament, Vicente Javier Albiol Ballester, marmessor testamentari de José Casanova, havia notificat a l’alcalde de Manises, José María Tadeo Sanchis, l’última voluntat del matrimoni, mitjançant una còpia parcial del testament expedida pel notari Enrique Molina Ravello. En l’esmentada sessió, el secretari de l’Ajuntament, Ricardo Andrés Medina Calvete, va llegir aquest document i va exposar els motius pels quals l’Ajuntament justificava la decisió d’acceptar el llegat. Aquests van ser, en primer lloc, que els ajuntaments tenen plena capacitat jurídica per a succeir per testament i adquirir i posseir béns de tota classe d’acord amb el que estableix la llei. En segon lloc, que, tot i tractar-se d’un llegat modal amb obligació o càrrega, és a dir, que determinava de manera imperativa la finalitat o l’objecte per al qual s’instituïa el llegat, la limitació imposada per José Casanova (destinar la casa a museu) no resultava onerosa per a l’Ajuntament. Ans al contrari, la donació incrementava el patrimoni municipal de manera gratuïta i permetia complir una de les funcions específiques de l’activitat municipal: la instrucció i la cultura i el foment de museus i manifestacions artístiques, històriques i de qualsevol altra índole que satisfaça una necessitat general i una aspiració ideal, ja siga en el camp material o en l’espiritual.
En la mateixa sessió, per tal de fer complir aquest acord, es va decidir per unanimitat autoritzar a l’alcalde i al secretari de l’Ajuntament que, com a representants legítims del consistori, adoptaren les disposicions necessàries per fer efectiu el llegat. És per això que se’ls va facultar a lliurar, signar i autoritzar tots els documents que foren necessaris.
Finalment, la corporació va aprovar que, com a mostra de l’agraïment a José Casanova Dalfó, se li donara el seu nom a un carrer de Manises. Aquest reconeixement, segons puntualitzava l’acta de la sessió, es feia no només com a agraïment pel llegat, sinó per tota la sèrie de proteccions que José Casanova havia dispensat al nostre poble al llarg de la seua vida.
El següent pas en el procés de constitució de l’MCM va ser la formalització de l’escriptura d’entrega del llegat, fet que va tindre lloc el dia 26 d’abril d’eixe any. Per a dur a terme aquesta comesa, José María Tadeo Sanchis i Ricardo Andrés Medina Calvete van comparéixer davant del notari Enrique Molina Ravello. També estava present Vicente Javier Albiol Ballester, que, com a marmessor testamentari de José Casanova, era la persona encarregada i facultada per a executar el testament.
D’aquesta manera, Vicente Javier Albiol feia entrega del llegat, i l’alcalde i el secretari de l’Ajuntament de Manises l’acceptaven i ratificaven així l’acord de la corporació. D’altra banda, Enrique Molina Ravello, com a notari, recollia per escrit aquest acte i formalitzava la corresponent escriptura d’entrega, de la qual, després de la lectura, donava fe. Finalment, els tres atorgants la van aprovar.
D’aquest document, que va quedar conservat en el protocol d’escriptures d’Enrique Molina Ravello, en va expedir una primera còpia el mateix notari el dia 26 de maig de 1962 a petició de l’alcalde de Manises.
Al Ple de l’Ajuntament del dia 9 de maig de 1962 es va donar compte de la firma de l’escriptura d’acceptació del llegat i es va establir que una comissió composta per l’alcalde i els regidors Vicente Vilar Royo, Cayetano Soler Zorrilla i Vicente Mora Vilar, s’encarregara dels estudis i de les gestions pertinents per a obtindre el major aprofitament possible del llegat i respectar-ne les condicions.
No obstant, el procés de constitució de l’MCM no va finalitzar amb l’acceptació del llegat Casanova Dalfó-Sanchis Causa per part de l’Ajuntament de Manises. Ans al contrari, amb aquest començava un llarg període d’idees i projectes que no es farien efectius fins al 1967, quan el Museu es va constituir oficialment i va ser inaugurat.
L’impuls que vertaderament va propiciar la transformació de la casa dels Casanova Dalfó-Sanchis Causa en museu municipal va arribar en 1966. Eixe any es va constituir, a proposta de José María Moreno Royo i amb el vistiplau de l’Ajuntament, una Junta Local de Cultura i Art formada per un conjunt de veïns del nostre poble, entre els quals es trobava el mateix Moreno Royo, que n’era el secretari, i el regidor de Cultura, Vicente Ferrís, que n’era el president. Aquesta comissió va posar en marxa les accions necessàries per fer realitat el Museu.
Aquestes actuacions van consistir, per una part, en posar a punt la casa per adequar-la com a espai expositiu, per a la qual cosa, al llarg de l’any 1967, es van escometre diversos treballs de reforma en la planta baixa de l’edifici. D’altra banda, es van realitzar els tràmits oportuns per formalitzar la creació del Museu. El 30 d’octubre de 1967, el secretari de l’Ajuntament de Manises, Sergio Luego Díez, redactava un escrit dirigit a la corporació municipal en què demanava que s’acordara oficialment la constitució del Museu per poder legalitzar-ne així la situació. Alhora, sol·licitava la formació d’un Patronat per a dur a terme la gestió i assenyalava la conveniència que l’Ajuntament destinara una aportació anual que en permetera el manteniment. Finalment, expressava la necessitat d’instar a la Direcció General de Belles Arts el reconeixement del Museu per tal de donar plena vigència jurídica a la nova institució i per poder també demanar al Ministeri ajudes per a sufragar les despeses que havia suposat per a l’Ajuntament l’execució de les obres de reforma.
Aquestes qüestions van ser abordades en el Ple celebrat per l’Ajuntament el dia 3 de novembre de 1967, i la corporació municipal va aprovar per unanimitat cadascuna. En primer lloc, es va acordar que es comunicara a la Direcció General de Belles Arts la posada en marxa del Museu. En segon lloc, es va decidir destinar 50.000 pessetes anuals del pressupost municipal ordinari per a mantindre’l. En tercer lloc, es va nomenar els membres que havien de formar el Patronat.
El pas final del procés de constitució del Museu va ser inaugurar-lo. L’acte en què aquesta nova institució va ser presentada al públic va tindre lloc el 26 de novembre de 1967, amb motiu de la celebració del II Concurs Provincial de Ceràmica de l’Obra Sindical d’Artesania.