La necessitat de comptar amb un museu local de ceràmica a Manises apareix ja recollida en els discursos de l'enginyer maniser Rafael Valls David a les darreries del segle XIX. Tanmateix, aquesta idea no es va materialitzar fins als anys 60 del segle XX, quan l'Ajuntament de Manises rep un llegat per part del matrimoni José Casanova Dalfó-Pilar Sanchis Causa. Aquesta donació va ser l'origen de l'MCM, ja que es componia d'un immoble –casa senyorial de finals del segle XVIII on es situa el Museu– i d'un conjunt d'obres d'art i ceràmica que, com expressament s'indicava, havien de ser utilitzats per a la creació d'un museu. D'aquesta manera, el llegat va proporcionar el lloc, així com el contingut amb què poder constituir el Museu de Ceràmica de Manises, el qual fou inaugurat oficialment el 26 de novembre de 1967.

L'exposició i la conservació dels objectes llegats i de les primeres peces que, recuperades del subsol de Manises o donades pels veïns del poble, es van incorporar als fons del Museu va marcar la seua etapa inicial. Amb els anys, el Museu va augmentar la col·lecció, principalment per excavacions, donacions, dipòsits i compres, i va tractar d'especialitzar-se i convertir-se en un espai dedicat exclusivament a la ceràmica de Manises. Aquest objectiu va exigir intensificar els treballs d'estudi i investigació per a obtindre dades i informació més rigoroses sobre la producció ceràmica de la ciutat, coneixements que, a més, havien de transmetre's al públic a través d'un discurs expositiu raonat. Així, a poc a poc, l'MCM va evolucionar fins arribar a transformar-se en el centre d'adquisició, conservació, investigació, exhibició i comunicació de la història de la ceràmica manisera que és hui en dia. Els canvis en l'MCM han tingut lloc també a nivell físic, amb l'execució entre 1985 i 1989 d'un projecte de reforma i ampliació –redactat pels arquitectes Vicente Lerma Rodrigo i José R. Sanchis Solsona– i un pla museogràfic –elaborat per Josep Pérez Camps– dels quals són fruit les instal·lacions i l'exposició actuals.

Els darrers anys, l'MCM tracta d'adaptar-se a les noves exigències dels museus i a les recents necessitats del públic i centra els seus esforços a oferir una major contextualització i una interpretació més actual de la col·lecció per a aconseguir la comprensió d'una manera més amena i eficaç. En aquest sentit, el Museu organitza activitats que intenten implicar a la comunitat i treballa a llarg termini en una nova ampliació que permetrà reestructurar les obres i el discurs expositiu en el nou espai disponible. En definitiva, l'MCM vol ser un museu modern, ben dotat i amb voluntat de servei a la societat actual i a les generacions futures.