Aquesta mostra s'emmarca dins de les exposicions paral·leles organitzades amb motiu de la  XIV Bienal Internacional de Ceràmica de Manises. Es tracta, concretament, de l'exposició oferida per l'artista que, en cada edició, és convidat per a exhibir el seu treball. En aquesta ocasió, el triat ha sigut Ángel Garraza i la seua col·lecció de peces on la ceràmica es combina amb tota mena de materials no ceràmics. 

«Paisatges de sobretaula»
Amb el pas del temps he simplificat els processos, els he personalitzat. Intente que el domini del medi siga el més elevat possible perquè les coses fluïsquen de manera natural, i s’expressen sense deixar-hi petjada. És a dir, vull aconseguir que els objectes siguen rotunds, siguen naturals, que nasquen de manera espontània, que aparenten no estar manipulats (…). La manipulació de l’argila és àgil, ràpida (…), mentre que el procediment ceràmic és molt lent; ha de seguir unes pautes. La materialització ha de conjugar diferents estats d’humitat per a traure allò que l’artista vol, incloent un assecat lent que finalitza en el forn. Poden transcórrer mesos fins que s’obtinga la peça. Treballe intuïtivament, el medi té un enfocament molt afí a la meua manera d’estructurar el pensament, perquè en aquest procés lent no sols dissenye un objecte, el fabrique i l’acabe, sinó que en simultaniege diversos que discorren en diverses fases d’execució. Aquesta manera de fer genera un esdevenir del treball propi. A vegades, els mitjans i els procediments no són conseqüència d’una planificació temporal, sinó que sorgeixen en el seu esdevindre i s’adeqüen a les necessitats. És a dir, fem nostre el que d’alguna manera necessitem.